Tractaments especialitzats per músics · Por i ansietat escènica · Psicologia

Respecte la incidència del problema en la població de músics en general, hi ha autors que situen al voltant del 20% el percentatge d’alumnes que comencen els seu estudis de música i els abandonen per aquesta ansietat. I cal afegir que, entre el 40% i el 60% tant d’estudiants com dels que són professionals veuen deteriorada la seva interpretació a causa de l’ansieta.

Independentment de l’edat i el nivell d’experiència, l’ARM tendeix a manifestar-se des de la infància, a l’adolescència i també en la vida professional. En conseqüència s’ha descobert que és el problema mèdic més freqüentment informat per músics, a part dels problemes musculoesquelètics.

L’ARM és l’experiència de marcada i persistent ansietat, aprehensió relacionada amb l’actuació musical que ha sorgit mitjançant experiències específiques d’ansietat condicionada i que es manifesta per mitjà de combinacions de símptomes afectius, cognitius (e.g., problemes de memòria o incapacitat de raonar correctament, concentració en la por al fracàs, pensaments negatius sobre l’actuació o sobre si mateixos), somàtics (e.g., taquicàrdia, sudoració excessiva dels palmells de la mà, tremolor de les extremitats i de la veu, boca seca, nàusees) i conductuals (i.e., conductes d’evitació o fugida).

Pot ocórrer en una varietat de configuracions de rendiment, però sol ser més greu en els ajustos que impliquen inversió d’alt ego i amenaça avaluativa. Pot ser focal (i.e., es centra només en la interpretació musical), o es produeix amb comorbiditat amb altres trastorns d’ansietat, en particular la fòbia social.

Afecta als músics durant tota la vida i és, almenys parcialment, independent dels anys d’entrenament, la pràctica, i el nivell d’assoliment musical. Acaba impactant en la salut psicològica i el seu benestar.