Quina relació hi ha entre l’odontologia i la logopèdia?

TERÀPIA MIOFUNCIONAL

El logopeda té com a objectiu corregir els desequilibris musculars i restablir les funcions orofacials per afavorir el creixement del Sistema Estomatològic, aportar estabilitat a l’òrgan bucal i evitar recidives en el tractament d’ortodòncia.

EN QUINS CASOS L’ODONTÒLEG ENS INDICARÀ UN TRACTAMENT LOGOPÈDIC?

1. Deglució Atípica.

Consisteix en la col·locació inadequada de la llengua en el moment d’empassar l’aliment. La llengua pressiona contra els incisius superiors o inferiors durant la deglució. La conseqüència és que les dents es desplacen cap endavant, considerant moltes vegades necessari un tractament d’ortodòncia. És llavors quan s’inicia una col·laboració entre l’ortodoncista i el logopeda.

2. Maloclusions.

Presència de desviacions intra o intermaxil·lars, de les dents, de les arcades o ambdues. Aquests sons els principals tipus de mossegada:
Mossegada oberta: les dents de l’arcada superior no contacten amb les dents de l’arcada inferior, de manera que creen un espai per on sol escapar-se la llengua.
Mossegada coberta o sobremossegada: en aquest cas les vores dels incisius no contacten totalment amb la part gingival inferior.
Mossegada creuada unilateral i bilateral: normalment està produïda per un contacte prematur dels canins que produeix un desequilibri que finalitza en una latero-desviació d’un costat o de tots dos costats. La línia mitjana d’incisius superiors i inferiors no coincideix.

3. Respiració bucal.

Es parla de respiració oral quan el pacient, de forma espontània, respira per la boca en comptes de per les fosses nasals. Les dificultats articulatòries més freqüents són: distorsió de sons / r / i /s/.

4. Succions.

Succió digital (dit): pot provocar una deformació i elevació de paladar, protusió d’incisius superiors i retracció dels inferiors, mossegada oberta i alteracions en l’articulació del llenguatge, com per exemple sigmatisme.
Succió labial o lingual: consisteix en la interposició i autosucció de llavis, d’una o ambdues galtes i la llengua.
Succió del xumet: es tracta de mantenir l’hàbit d’ús del xumet més enllà de l’edat recomanable provocant deformacions, per exemple, una mossegada oberta.

5. Bruxisme i dolor a l’ATM.

El bruxisme és l’hàbit involuntari de serrar o relliscar les dents conscient o inconscientment i per tant deriva en mal de l’articulació temporomandibular. Les alteracions de la mobilitat i tonicitat poden interferir en la dinàmica de la fonació, articulació i ressonància. Com a conseqüència d’aquest problema, poden aparèixer altres trastorns: desviació de la mandíbula cap a un costat, llengua retreta i rígida, dolor facial, coll i espatlles; la persistència pot ocasionar desgast de peces dentàries o desenvolupament exagerat del múscul masseter (masticatori).

Al Centre Sanitari Portí estem especialitzats en Teràpia Miofuncional, no dubtis en consultar-nos.

Montserrat Regalado Massuet
LOGOPEDA núm col.1793
Centre Sanitari Portí