Nadius digitals i cervell

Nadius digitals i cervell

ÀNGEL GUIRADO EL PUNT AVUI
Tra­di­ci­o­nal­ment els fills supera­ven els seus pares i una gene­ració millo­rava l’ante­rior. Actu­al­ment, la for­mació gene­ra­lit­zada per­met una millor qua­li­fi­cació que s’hau­ria de tra­duir en un ascens en l’escala social. Però malau­ra­da­ment això no és així i avui és més difícil que els fills superin els seus pares en nivell de vida. Les pers­pec­ti­ves dels joves han empit­jo­rat i, mal­grat que molts dels nos­tres joves tenen qua­li­fi­ca­ci­ons supe­ri­ors, en gene­ral no tro­ben una feina a l’altura de la seva for­mació. Així, la pre­ca­ri­e­tat s’ins­tal·la de manera pre­o­cu­pant en un sec­tor de població que hau­ria de ser la punta de llança de la nos­tra eco­no­mia. Són els nadius digi­tals o gene­ració Z, que han nas­cut amb l’inter­net sota el braç i que s’hi mouen amb una faci­li­tat espec­ta­cu­lar. A l’altre extrem, els pares analògics amb menor expo­sició a les pan­ta­lles obtin­drien millors resul­tats intel·lec­tu­als que els seus fills digi­tals. Una recerca con­clou que a més con­sum de tele­visió, vide­o­jocs i pan­ta­lles, menor intel·ligència. D’aquesta manera, un con­sum exces­siu de pro­duc­tes digi­tals afec­ta­ria greu­ment el desen­vo­lu­pa­ment neu­ro­nal del cer­vell sobre­tot de les àrees cere­brals res­pon­sa­bles del rao­na­ment, del pen­sa­ment crític, del llen­guatge, l’exe­cució i l’auto­con­trol amb impac­tes nega­tius en el ren­di­ment acadèmic. Per això els nadius digi­tals tin­drien pre­sump­ta­ment menys intel·ligència que els analògics. Entre les cau­ses es parla de la reducció de les interac­ci­ons, la comu­ni­cació par­cial i ràpida, un excés d’infor­mació i un ús exces­siu de pro­duc­tes digi­tals. Sem­blen pre­ci­pi­ta­des unes con­clu­si­ons extre­tes de con­di­ci­ons no com­pa­ra­bles. Les vari­a­bles han de ser idènti­ques i els ins­tru­ments psi­comètrics apli­cats serien obso­lets davant una nova rea­li­tat. El con­sum mas­siu de pro­duc­tes digi­tals con­fi­gura el cer­vell de manera dife­rent i la comu­ni­cació analògica, contrària­ment, s’adap­ta­ria millor al procés d’estruc­tu­ració d’un cer­vell en crei­xe­ment i extre­ma­da­ment plàstic. Si per intel·ligència ente­nem l’ús apro­piat de recur­sos cog­ni­tius per a l’adap­tació als can­vis, podem afir­mar que els nadius digi­tals seran igual o més efec­tius que els analògics. La intel·ligència va d’efec­ti­vi­tat i d’adap­tació i la digi­ta­lit­zació és una rea­li­tat que no podem evi­tar. Però cada dia lle­gim pit­jor i a Finlàndia han tor­nat als lli­bres en paper. Deu ser per alguna cosa.

LLEGIR ARTICLE COMPLET A LA FONT ORIGINAL