Control Motor – Fisioteràpia Sabadell

Control motor (o “com reentrenar el patró de moviment”)

En totes les articulacions hi ha una musculatura profunda, la funciío de la qual és bàsicament estabilitzadora, i una musculatura superficial encarregada de generar moviment. Al realizar una acció, es produeix una pre-activació de la musculatura superficial per estabilitzar l’articulació i protegir-la, i mantenint aquesta activació, actúen els músculs superficials per realutzar l’acció en qüestió. Aquest és el patró de moviment òptim. No obstant, en pacients amb dolor o llargs períodes d’immobilització, el que succeeix és que la musculatura profunda es contrau més tard del que hauria, alterant la secüència d’activació normal i com a conseqüència, la musculatura superficial procurarà compensar aquest déficit. Si es manté en el temps aquesta alteració del patró de moviment, els músculs estabilitzadors estarán dèbils i perdrèn volum, mentre que la musculatura superficial treballarà de més propiciant l’aparició de contractures i punts gatell.

Els exercicis de control motor busquen reestablir el patró de moviment més eficaç. En primer lloc, s’ensenya al pacient com ha d’activar la musculatura profunda de forma voluntària. Quan tingui cert domini sobre la contracció dels estabilitzadors, es pot integrar aquesta contracció durant la realització d’un exercici. D’aquesta manera, voluntàriament estarem entrenant la secüencia òptima, i per repetició i acumulació, el nou patró de moviment es realitzarà de forma automática.

Per exemple, en lumbàlgies, demanarem al pacient que intenti portar el melic endins, el més a prop posible de la columna vertebral per contraure el transvers de l’abdomen, i que activi els músculs del sòl pèlvic “com si intentés interrompre el pipí”. Així activarem els estabilitzadors lumbars (transvers, sòl pèlvic i multífids lumbars). Més endavanat, solicitarem al pacient aquestes contraccions i seguidament, executarà algun exercici per la zona lumbar.

Posem un exemple; en patología de columna vertebral lumbar (lumbàlgia), els estudis epidemiològics mostren que entre el 80 i 90% dels casos no existeix una entitat clínica de base, i el que provoca la clínica (dolor, rigidesa i/o limitació funcionat) són els músculs de la zona lumbar. És el que es coneix com a lumbàlgia inespecífica. Estudis que utilitzen la electromiografía per valorar l’activació muscular mostren que pacients amb dolor lumbar tenen un retràs en el temps d’activació dels músculs profunds de l’esquena (estabilitzadors) respecte a subjectes sans.

A la columna lumbar tenim una sèrie de músculs profunds, la funció dels quals és estabilitzar la regió lumbo-pèlvica, com el múscul tranvers abdominal o els multífids. Per altra banda, els músculs superficials tenen la funció de moure per fer una determinada acció. Si per executar una acció el patró o la seqüència d’activació òptima és contraure primer la musculatura profunda per estabilitzar, i després la superficial per fer el moviment, en pacients amb lumbàlgia el que veiem és que els músculs profunds es contrauen més tard del que haurien.

A mòde de resum, els exercicis de control motor busquen corregir o millorar aquestes alteracions dels patrons de moviment, que depenen de la coordinació entre sistema nerviós i sistema músculesquelètic. L’estratègia que utilitzarem pel reentrenament de la seqüencia d’activació consta de dues fases. La primera, ensenyar al pacient com ha d’activar de forma voluntària la musculatura profunda (estabilitzadora). Un cop tingui cert domini sobre la contracció voluntària d’aquests músculs, li farem executar un exercici mentre manté la contracció de la musculatura profunda. La idea és que per repetició el “nou” patró de moviment s’interioritzi i s’automatitzi.