Bullying i Ciberbullying

Algunes dades…
A l’actualitat, 1 de cada 10 alumnes afirma ser víctima d’assetjament i un 7% l’ha patit a través d’Internet o el mòbil en el nostre país.
La violència contra la infància és intolerable i està a les nostres mans educar als nens i nenes en la NO violència, en una ciutadania digital responsable i ètica, i en la tolerància davant la diversitat.

Què es el “bullying” o assetjament entre iguals?
El “bullying” o assetjament entre iguals és una conducta d’intimidació i persecució física i/o psicològica d’un o varis nens o nenes contra un altre. Es tracta d’accions intencionades, injustificades i reiterades.

Què és el “ciberbullying” o ciberassetjament?
Parlem de “ciberbullying” o ciberassetjament quan detectem conductes de maltracte i violència psicològica en l’escenari de relacions interpersonals que es desenvolupen utilitzant les tecnologies de la informació (TIC).

El nostre paper i responsabilitat com a pares…
Com a pares, mares i familiars hem de replantejar-nos la nostra visió sobre aquest tema. En els últims anys hem escoltat moltes vegades expressions d’aquest tipus: “Són coses de nens, és millor no ficar-s’hi, han d’aprendre a resoldre-ho sols”, “Això sempre ha succeït”, “Aquestes coses enforteixen el caràcter”, “Són bromes de nens, no passa res…”

Com puc detectar si el meu fill està patint assetjament?
Els nen o nena que pateixi assetjament mostrarà símptomes relacionats amb situacions d’aquest tipus:
-No vol anar a col·legi, institut o activitat extraescolar ( diu que no li agrada, expressa el desig de canviar-se)
-Mostra tristesa, apatia
-Té molts canvis d’humor
-Mostra nerviosisme o angoixa
-Es mostra amb por i amb desconfiança
-Cada cop té menys relació amb amics i amigues
-Manifesta desinterès per aficions habituals en la seva vida
-Canvia els hàbits: falta o excés de gana ( menja amb ansietat)
-Li costa agafar el son, es desperta per les nits i no aconsegueix tornar a dormir-se o li costa molt llevar-se pel matí i té son constantment
-Comença a queixar-se de diferents tipus de dolència ( estómac, nàusees, mal de cap, esquena..) especialment si apareixen diumenge a la nit o a la tornada de les vacances escolars.
-Li costa molt concentrar-se quan abans no li passava
-Hi ha una baixada del rendiment escolar
-Comença a perdre objectes o se li espatllen moltes coses inclosos treballs de classe
-El seu comportament ha canviat, té conductes inapropiades sense que detectem causa evident
-Porta un temps que torna a casa amb blaus que no sap justificar, està tenint molts accidents ( caigudes, cops contra mobles o objectes…)
-Quasi bé mai no utilitza el mòbil, la tableta o l’ordinador, o quan l’utilitza veiem que es posa nerviós, s’enfada o s’entristeix.

Què puc fer si el meu fill o filla pateix assetjament?
-Escoltar-lo i creure’l. Prestar atenció al que m’està explicant sense opinar o jutjar. Demostrar-li que compta amb el nostre suport incondicional.
-Reforçar la importància d’explicar tot el que ha passat fins el moment i reflexionar sobre el que pugui succeir més endavant
-Reforçar la idea de que ell/a no mereix estar patint aquest situació i que trobarem una solució junts ( família i col·legi)
-Ajudar-lo a identificar les coses positives que li passen al llarg del dia ( aquest punt és molt important ja que una situació d’assetjament fa que arribi a centrar-se únicament en els aspectes més negatius)
-Potenciar l’autoestima, respecte cap a ell mateix i l’assertivitat
-Consultar-li si li agradaria que es busqués l’ajuda d’un professional extern especialitzat
-Incloure a tota la família, com germans i germanes perquè sentin que també tenen un paper protagonista
-Ajudar-lo a trobar activitats amb les quals es senti a gust
-Ajudar-lo a objectivar i concentrar-se en els seus objectius ( estudis, esport, família, amistats, aficions…)

En el ciberbullying també és possible…
-Denunciar a la xarxa social o videojoc ( “ botó denuncia”)
-Boquejar a les persones que estan desenvolupant conductes agressives
-Acudir als Mossos d’esquadra, la Policia Nacional, Guàrdia Civil o en cas d’estar davant fets possiblement delictius ( difusió d’imatges compromeses, pornografia infantil, violència de gènere…)

I amb el centre educatiu?
-Decidir conjuntament els passos a seguir en la comunicació dels fets. Deixar-li clar que és necessari que el col·legi sàpiga el que està succeint i les conseqüències que s’estan produint.
-Identificar persones de suport en el col·legi: companys, alumenes, ajudants, professorat…
-Decidir com informarem al centre ( el nostre fill parla amb algú de confiança en el centre, l’acompanyem perquè no hi vagi sol, enviarem un correu electrònic al centre de manera més detallada possible)

Què hem d’evitar SEMPRE?
-Treure-li importància a l’agressió “coses així ens han passat a tots”
-Justificar l’agressió “no m’estranya que et diguin això, fent el que fas…”
-Culpabilitzar al nostre fill “si no saps defensar-te no m’estranya que s’aprofitin de tu”
-Animar-lo a que torni l’agressió amb “la mateixa moneda”
-Amenaçar-lo amb expressions de l’estil “ com m’assabenti que t’han tornat a pegar, i no li has tornat t’assabentaràs!”
-Procurar no censurar ni desqualificar inicialment al presumpte/s agressor/s
-En situacions de ciberassetjament ,reflexionar amb el nostre fill sobre possibles mesures urgents ( retirada del mòbil, tableta, ordinador o videoconsola)

La millor resposta, LA PREVENCIÓ
La parentalitat positiva implica atendre a les necessitats dels nostres fills i filles amb respecte, desenvolupant accions que afavoreixin el seu desenvolupament integral, enfortint el vincle, la interacció lúdica, el bon tracte i la comunicació.
Contribuir amb el nostre model d’educar a construir sempre des del respecte i l’empatia representa, sense dubtes , la plataforma bàsica per a la prevenció d’actituds i comportaments on l’arrogància, la superioritat, el rebuig, i la violència es converteixen en trets bàsics de conductes que destrueixen de manera sensible la relació entre les persones.
Els conflictes formen part de la vida i són un moment únic d’aprenentatge. Per a solucionar els conflictes de forma pacífica és imprescindible educar i potenciar en els nostres fills /es l’habilitat d’expressar les idees pròpies i vivències de manera ferma i amb respecte, és a dir, la seva habilitat per expressar-se assertivament. Per això, hem d’ensenyar-los a resoldre els conflictes de manera pacífica.
-Identificar on radica el problema que ha generat el conflicte
-Valorar de quines habilitats, capacitats i recursos disposem per afrontar-lo
-Ajudar als nostres fills a plantejar diferents maneres d’afrontar-lo, facilitant i animant a que expressin les seves propostes de solució i contribuint respectuosament amb opcions o suggerències alternatives
-Ajudar-los a valorar les diferents alternatives, analitzant els pros i contres, així com els possibles riscs i conseqüències.
L’educació de les emocions i els sentiments suposa, així mateix, un repte d’especial rellevància en el nostre paper com a pares. I una eina essencial per a generar una capacitat d’afrontament, de resposta eficient davant possibles conflictes, i de resistència davant les frustracions i dificultats.

Algunes recomanacions en l’ús de les TIC…
-Hem d’acompanyar-los en la seva vida on-line, creant espais per xerrar sobre la seva petjada a internet, fomentant relacions positives i qüestionant aquells comportaments no respectuosos o inadequats cap a la resta de persones
-Conèixer què els interessa en plataformes de vídeo servirà per compartir els seus interessos i per conèixer quins són les persones influents pel nostre fill i quins missatges els donen
-En aquests casos també podem convertir-nos en els seus primers seguidors, fans o followers. D’aquesta manera si saben que la seva família els “segueix” seran més curosos.
-Conèixer quins jocs els interessen i inclús jugar amb ells, permet que puguem passar temps junts i poder buscar jocs adequats al seu desenvolupament maduratiu amb continguts saludables

Com a conclusions…
-Els drets dels nens i nenes han d’estar garantits. Els seus efectes negatius els afecten a ells i a tot el seu entorn. La resposta ha de ser educativa i socialitzadora.
-El treball de prevenció de la violència amb nens i nenes és la millor manera d’acabar amb altres formes de violència en la societat , i quan aquesta falla, la detecció precoç i eficaç del cas és essencial.
-La intervenció a d’assegurar el benestar de tots els nens i nenes implicats/des. Ha de ser immediata, i amb actuacions dirigides a víctimes ( mesures de protecció), agressors (no només de caire punitiu sinó de restauració de drets, reeducació i presa de consciència).

Bibliografia
Guia d’actuació enfront a l’assetjament i el ciberassetjament per a mares i pares “Yo a eso no juego”. Pàgines 1 -71.
Autors/es: Silvia Allué Escur, Andrés Carmona, Duran, María Mira y Paula Velázquez Lemus”